• QUI ÉS QUI? – ALBA MIREYA VIVES MEMBRIVE – JUGADORA SÈNIOR FEMENÍ (TEMP. 2016/2017)

    07 de febrer, 2017

Nom:  Alba Vives Membrive.

Edat: 20 Anys.

Estudia o treballa, o les dues: Estudio el doble grau d’Educació Primària i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Música/Grup preferit: No en tinc cap en concret, m’agraden molts tipus de música diferents.  Escolto molta música cristiana!

Hobbies: M’encanta practicar qualsevol esport , però em declaro bastant fan dels esports de taula (surf, bodyboard, longboard…). Un altre hobbie important a la meva vida és la música, toc el piano principalment i pas goig de poder interpretar-la!

Carrera esportiva: Gimàstica artística, natació, basquet, judo, esquí, tenis, flag-rugby, piragüisme,  longboard, bodyboard, i ara rugby.

Club on jugues: Al CE INEF Lleida.

Equip al que pertanys: Sènior Femení.

Posició: Majoritàriament he jugat de primer o segon centre.

Practiques rugby des de: Des de l’any passat, el curs 15-16.

Com vas conèixer el rugby? A les Balears es va dur a terme fa ja uns anys un programa per donar a conèixer el rugby a l’educació secundària. Varen crear equips de “Flag-rugby” (rugby cinta) a cada institut i es realitzaven entrenaments setmanals com a activitats extraescolars i amb competicions entre els instituts cada cert temps. Allà és on, durant 2 anys vaig descobrir que el rugby existia, i vaig començar a entendre algunes de les característiques principals de l’esport.

Perquè t’agrada jugar a rugby? M’agrada jugar a rugby per la diversitat de situacions fisiològiques (força, potència, velocitat, resistència…)  i del mateix joc (individual, en grup gran/petit, amb les mans, amb els peus, desplegat, en agrupacions…) que es donen en la pràctica que posen el meu cos i la meva ment a prova en cada entrenament.

Què prefereixes, jugar amb sol o amb pluja? Amb pluja! No cada dia et pots emplenar de fang amb una bona excusa…

Quina diferència creus que hi ha entre jugar a rugby i els altres esports? El respecte que es demostra dintre i fora del camp als adversaris i àrbitre, cosa que per desgràcia a molts esports s’ha perdut. Ah! I el tercer temps, és clar (on es comparteix temps amb l’equip rival).

Creus que és difícil per una noia/nena poder jugar a rugby? (difícil entenem per menor nombre de jugadores, menys equips on poder jugar, etc.).

Si, és a dir, crec per exemple, que ja d’inici des de moltes famílies no es deixa a les noies practicar rugby per una banda a causa del desconeixement real de l’esport en si, i per altra banda, dels estereotips associats a les noies que encara hi ha.

Què creus que fa falta per poder potenciar el rugby femení?  La pràctica esportiva del mateix a les escoles, el treball conjunt per trencar estereotips i etiquetes associades a les dones i al rugby,  i una major difusió  i suport dels equips femenins de cada localitat.

Admires a algun jugador de rugby?  A Maria Casado i Patricia Garcia, crec que són jugadores que transmeten alegria dintre i fora del camp, però en realitat admiro a qualsevol esportista que té com a prioritat passar-ho bé jugant.

Què significa el “tercer temps” per a tu? Un bon moment per conèixer altres persones que també gaudeixen del rugby i  una forma d’agrair al rival el fet de poder haver  jugat amb ell.

Anècdota rugbística: Al meu primer partit, un amistós amb Manresa, per culpa meva varen anul·lar un assaig perquè en arribar a la zona, no sabia que la pilota s’havia de plantar estant en contacte amb les meves mans i la vaig deixar anar tranquil·lament.

Millor moment de la teva vida: M’és impossible decidir per un. Crec que depèn de nosaltres convertir el dia a dia en el millor moment.

 

 

Gràcies per compartir una mica més de tu amb nosaltres Alba!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *