• QUI ÉS QUI? – ANDREA MATA – JUGADORA SUB 16 (TEMP. 2016/2017)

    13 de desembre, 2016

Nom: Andrea Mata.

Edat: 15 anys.

Estudia o treballa, o les dues: Estudia.

Música/Grup preferit: Amaia Montero (Pop i balades) /Green Valley (reggae) /Hard Galiza (RAP)

Hobbies: Fotografia, quedar amb els amics, debatre, aprendre, passejar, dibuixar, fer esport…

Carrera esportiva: He fet gimnàstica rítmica fa uns 5 o 6 anys, natació a pàrvuls, ball country un any abans de gimnàstica rítmica, i a cicle inicial vaig fer patinatge. A segon d’ESO va ser quan vaig provar el Rugby.

Club on jugues: CE INEF Lleida Rugby.

Equip al que pertanys: A l’equip de Formació Sub-16, del CE INEF Rugby Lleida.

Posició: Davantera.

Practiques rugby des de: Fa dos anys (Temp. 2014/2015).

Com vas conèixer el rugby? Vaig conèixer el rugby a través d’un torneig de rugby cinta que es va fer entre les escoles de Lleida.

Perquè t’agrada jugar a rugby?

Perquè quan jugo em sento bé, des de que era petita havia volgut provar-ho. Els companys i la motivació que el mateix joc et dona, i molts altres motius.

Què prefereixes, jugar amb sol o amb pluja?

Amb pluja! M’encanta la sensació que dona.

Quina diferència creus que hi ha entre jugar a rugby i els altres esports? 

La companyonia que hi ha al camp, el recolzament, el sentiment que hi ha entre la gent que el juga, és especial. Inigualable.

Creus que és difícil per una noia/nena poder jugar a rugby? (difícil entenem per menor nombre de jugadores, menys equips on poder jugar, etc.).

Sí, el rugby ja de per si no es gaire conegut i poca gent sap que aquí es juga. En una ciutat no molt gran com a Lleida és complicat, la falta de jugadores o de disponibilitat d’altres equips femenins (que no n’hi han tants com ens agradaria) fa que molts cops no puguem jugar. La motivació que tenim és cercar més noies per enganxar-les a l’esport i poder jugar. Per mi, el problema més important és la dificultat que tenim per poder jugar.

Què creus que fa falta per poder potenciar el rugby femení? 

Ganes de provar i publicitat. Necessitem que la gent sàpiga que aquí també es juga a rugby, i que la gent sàpiga de què tracta realment l’esport.

Admires a algun jugador de rugby? 

A tots aquells que no es rendeixen, que no llancen la tovallola, que intenten millorar cada dia, aprendre una mica més. Simplement a aquells que realment ho estimen.

Què significa el “tercer temps” per a tu? 

Per mi és unificació. Per mi significa alguna cosa com bona companyia, amistat, on tots els mals s’han quedat al camp.

Anècdota rugbística: 

En un partit del 2015, jugant contra la federació aragonesa, tenia la pilota l’equip rival. Nosaltres estem acostumades a córrer en el camp del Lleida, que te les mesures més grans, i en el camp que jugava era més petit. Quan nosaltres vam fer un avant, i vam perdre la melé estàvem casi a la línia d’assaig, llavors el 10 de la Federació Aragonesa va començar a córrer. Jo vaig començar a córrer darrera seu a uns 10 metres de distància, en velocitat em guanyava. De fons sentia una companya de la grada dient “Vinga, vinga!! Corre Andrea que l’agafes!” El noi va assajar, i jo em vaig quedar a un metre darrera seu. Després, una mica abatuda per no poder haver arribat a temps, vaig mirar el camp i vaig pensar “Doncs si que es nota la diferencia de grandària, sí”.

Millor moment de la teva vida: 

Em queda molta vida, però no puc escollir-ne sol un. Però si ho he de fer, un dels millors moments que he tingut, és la sensació que vaig tenir el primer cop que vaig jugar un partit, els nervis, les ganes…. Tot el que es sent!

 

 

Gràcies per compartir una mica més de tu amb nosaltres Andrea!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *