• QUI ÉS QUI? – ESTER NOGUERA HIDALGO – JUGADORA SÈNIOR FEMENÍ (TEMP. 2016/2017)

    23 de febrer, 2017

Nom: Ester Noguera Hidalgo (Titius)

Edat: 23 anys

Estudia o treballa, o les dues: Les dues. Estudio INEF a la Universitat de Lleida i treballo de preparadora física a la Selecció Catalana d’Esquí.

Música/Grup preferit: La Malú no.

Hobbies: Jugar a Rugby.

Carrera esportiva: Gimnàstica artística fins als 14 anys, esquí alpí fins als 18 anys, guia d’una esquiadora amb deficiència visual dels 18 als 23 anys i jugadora de rugby dels 20 als 23 anys.

Club on jugues: CE INEFC Lleida Rugby

Equip al que pertanys: Sènior Femení

Posició: Talona

Practiques rugby des de: Vaig començar fa tres anys, però només vaig poder jugar el primer i aquest.

Com vas conèixer el rugby? Pel Marc Coma, després d’un placatge al riu.

Perquè t’agrada jugar a rugby? No sabria com explicar-ho, quan entro el camp abans de jugar un partit sóc molt feliç. A banda tinc part de la meva família jugant amb mi.

Què prefereixes, jugar amb sol o amb pluja? Claríssim, pluja!

Quina diferència creus que hi ha entre jugar a rugby i els altres esports? Humilitat i la relació d’equip.

Creus que és difícil per una noia/nena poder jugar a rugby? (difícil entenem per menor nombre de jugadores, menys equips on poder jugar, etc.). Sí, almenys aquí a Lleida.

Què creus que fa falta per poder potenciar el rugby femení? Primer ensenyar que el Rugby no és un esport només d’homes i després promocionar-lo, fer-nos veure i facilitar l’accés a molta gent. Ara per ara, penso que el Lleida està treballant en aquesta direcció.

Admires a algun jugador de rugby? Richard Hibbard i del Lleida Aleix Buira, ja que juga a la mateixa posició que jo i tinc molt a aprendre d’ ell.

Què significa el “tercer temps” per a tu? A part de menjar, poder comentar el partit.

Anècdota rugbística: La primera vegada que vaig jugar de talona, en la primera melé, la talona de l’equip contrari em picava amb el cap, a la tercera vegada quan tenia l’ull bastant inflat li vaig preguntar a Miguel (l’entrenador) si això era normal. Després la cosa va canviar.

Millor moment de la teva vida: El dia que vaig poder tornar a caminar recolzant-me amb la cama esquerra després de la lesió i el dia que em vaig poder tornar a ficar els esquís, ja que no tenia clar poder-hi tornar.

Gràcies per compartir una mica més de tu amb nosaltres Titiu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *