• QUI ÉS QUI? – NATALIA VÁZQUEZ GONZÁLEZ – JUGADORA SÈNIOR FEMENÍ (TEMP. 2016/2017)

    01 de març, 2017

Nom: Ruth Natalia Vázquez González

Edat: 25 anys.

Estudia o treballa, o les dues: les dues. Estudio Comunicació i periodisme audiovisual, i ara mateix treballo d’informàtica al Rectorat Universitat de Lleida.

Música/Grup preferit: M’agrada de tot una mica, especialment rock.

Hobbies: fer vídeos, fotografies i dibuixar.

Club on jugues: CE INEF Lleida

Equip al que pertanys: Sènior Femení.

Posició: Ala.

Practiques rugby des de: Aquesta temporada.

Com vas conèixer el rugby?  Vaig conèixer el rugbi per uns amics que juguen al masculí de Lleida, però, malgrat les seves insistents recomanacions perquè ho provés, no em vaig interessar en jugar fins que per uns treballs de la universitat vaig haver de començar a fer vídeos de rugbi, i poc a poc vaig anar coneixent més sobre aquest món: la seva gent, els seus tercers temps, etc. Llavors va ser quan va venir el: “¿i per què no?” Quan em van convidar a provar un dels entrenaments del femení.

Perquè t’agrada jugar a rugby?: Per les emocions que es senten al camp, en un entrenament, en l’escalfament previ al joc, al tercer temps. És innombrable i indescriptible tot el que es pot sentir, però destaco: la confiança i vincle que es crea amb les teves companyes d’equip, l’alegria d’un assaig merescut i lluitat en conjunt, el suport de la teva gent a les grades, les llàgrimes d’un partit important, i sobretot la satisfacció d’haver-te divertit.

Què prefereixes, jugar amb sol o amb pluja?: La veritat és que encara no he jugat amb pluja, però he vist jocs amb pluja, calamarsa, boirina … i em semblen tan fotogràficament bonics i èpics que, encara que no ho hagi provat encara, diria que m’agrada més jugar amb pluja.

Quina diferència creus que hi ha entre jugar a rugby i els altres esports?: El respecte i vincle que es crea amb l’equip contrari i l’àrbitre. Em sembla molt important que hi hagi respecte en tot moment i cap a totes les persones en qualsevol joc i el rugbi és un esport que el porta dins.

Creus que és difícil per una noia/nena poder jugar a rugby? (difícil entenem per menor nombre de jugadores, menys equips on poder jugar, etc.): Sí, és molt més complicat perquè es desconeix del rugbi i es té una idea errònia com és. Parlo per la meva experiència personal: jo no volia provar-ho perquè pensava en un joc agressiu on cal pegar-se sense regles i on s’ha de tenir un físic determinat. I no és per a res aquesta idea. És molt més complex, cal saber emprar bé diverses tàctiques i tècniques en el joc. I pel que fa a la contextura, tant és l’altura, el pes o la força, el que es necessita és tenir ganes de jugar i divertir-se en equip.

Què creus que fa falta per poder potenciar el rugby femení?: Donar-se a conèixer. La ignorància i els estereotips que té la societat respecte a aquest esport són el que més perjudiquen el poder potenciar el rugbi femení, de manera que la informació i comunicació ajudarien a solucionar aquest problema.

Admires a algun jugador de rugby?: Encara estic descobrint aquest joc i desconec molts bons jugadors, tampoc podria triar només un, però m’agradaria ser tan bona ala com Carla Hohepa o tan imparable com Maggie Alphonsi i del masculí Dan Carter em sembla molt maco. No obstant això els que realment admiro són a totes les meves companyes d’equip, els que lluiten per millorar, brinden suport i confiança, es preocupen per fer créixer l’equip i es converteixen en una família per molt diferents que siguem totes.

Què significa el “tercer temps” per a tu?: Una de les meves parts preferides d’aquest esport, el moment on es mostra l’agraïment i respecte a tots els jugadors i àrbitres per haver permès passar una estona agradable jugant al rugbi.

Anècdota rugbística: El segon entrenament que feia amb Miguel Godoy (entrenador del sènior de fa 4 anys), recordo que havíem acabat i estàvem guardant les coses quan em va preguntar si jugaria en el partit amistós d’aquest cap de setmana, jo portava només dues setmanes provant els entrenament i portava més d’un any sense fer cap tipus d’activitat, sense esmentar que l’última activitat havia estat ioga. de manera que per a mi va ser un gran impacte. En un primer moment la por es va apoderar de mi i no vaig voler jugar, però després de diverses opinions i confiar que si Miguel m’ho proposava era perquè sabia que podia, vaig acceptar i vaig jugar … Em va encantar! Una experiència que no oblidaré mai, tot i que vaig jugar fatal, el bucal em molestava per totes bandes, no sabia si tenia fred o calor, les mitjanes m’estrenyien moltíssim i la noia que em tocava placar em feia por, m’ho vaig passar genial!

Millor moment de la teva vida: Ara mateix.

 

 

Gràcies per compartir una mica més de tu amb nosaltres Natalia!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *