• QUI ÉS QUI? – PAU AGUILÓ REMACHA – JUGADRO SUB 16 (TEMP. 2016/2017)

    01 de març, 2017

Nom: Pau Aguiló Remacha.

Edat: 14 anys.

En quin curs estàs? 3r d’ESO.

Què t’agradaria ser de gran? M’agradaria poder jugar a rugbi i també ser bomber.

Grup Musical preferit: Jarabe de Palo.

Hobbies: Llegir, estar amb els amics, jugar a rugby, jugar a videojocs,…

Quins altres esports has practicat? Abans de practicar rugbi, vaig fer futbol i bàsquet.

Quants anys fa que pertanys a aquest Club? Des de que vaig començar en les activitats de l’Ajuntament ja fa 4 anys, però com a jugador del club farà 3 anys.

Equip al que pertanys:  Al sub 16 del CE INEF Lleida Rugby.

Com vas conèixer el rugby? El vaig conèixer gràcies al meu germà, que jugava al juvenil.

Què prefereixes, jugar amb sol o amb pluja? Clarament mola més jugar amb pluja, tot i que és fa més difícil, ja que el terreny està en pitjor estat.

Què és el que més t’agrada del rugby? A part de tot el joc en sí, amb el qual es gaudeix molt, els valors que ens ensenyen crec que fan que sigui un esport superior als altres.

Què els hi diries als teus amics i amigues de l’escola  per a que vinguessin a practicar rugby? Els explicaria com em sento alhora de jugar a rugbi, també els hi explicaria quins valors es transmeten, i els parlaria sobre totes les diferències que té davant dels altres esports.

Admires a algun jugador de rugby? A Owen Farrell, jugador de la selecció d’Anglaterra, per les seves grans habilitats com a jugador.

Què significa el “tercer temps” per a tu? Per a mi el tercer temps és una part fonamental del rugbi, m’encanta quan després d’un bon partit pots compartir el dinar amb els teus rivals, parlar del partit, fer amics… El rugbi sense el tercer temps no seria el rugbi!

Anècdota rugbística: Recordo perfectament del primer partit que vaig jugar amb Sub 18, va ser l’any passat contra els Quebrantahuesos. Jo encara era Sub 14 i sincerament donaven impressió els contrincants. Vaig entrar als últims 10 minuts jugant d’ala esquerra i quan ja quedava ben poc pel final, vaig assajar. La sensació que vaig sentir aquell dia va ser insuperable, apart de rebre les felicitacions dels companys  de Sub 18. Ara hi penso i veig que és una bona anècdota.

 

 

Gràcies per compartir una mica més de tu amb nosaltres Pau!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *